Hoy, nuestro artista invitado en The Crochet Underground nos propone una I♥Mixtapes que apuesta por la calma y la tranquilidad...
El món va massa ràpid. Molts ho diem… i molts ho pensem realment. Avui
en dia sembla més important el quan que el què o el com, i és molt
trist.
Fa un parell de setmanes vaig tenir una petita discusió
amb un periodista musical al que li deia un parell de coses ben dites
arran de la forma que va tenir d’iniciar una crítica d’un disc de Mojave
3 (“Call me a heartless bastard, but I'm finding that I just don't have
time for records like this anymore”). Sembla que s’hagi de conèixer tot
i, a més, el més aviat possible; evidentment tenint-ne una opinió
concreta al respecte. Reitero, molt trist.
Sovint certes
adjectivacions s’utilitzen de forma negativa i/o despectiva: lent,
tranquil, melancòlic, repetitiu, anclat en el temps… Suposo que no fa
falta que digui qui hi estic en total desacord però ho faig igualment.
Si condueixes massa ràpid sovint no pots veure què hi ha al teu
voltant, per això, en funció del paisatge hem d’aminorar i girar el cap
totes les vegades que calgui. Així, podrem veure coses, de vegades
meravelloses, que ens faran entendre el món d’una forma diferent. Qui no
vol entendre?
Moltes gràcies, Arnau! :)
imagen de aquí
